Lia
Segarra
Homar

Mestra especialista en Educació Musical (UAB)
Formada en el mètode Jacques – Dalcroze (Institut Llongueres)
Psicomotricista, formada en Pràctica Psicomotriu Aucouturier educativa i preventiva (AEC)
Formada en Pedagogia Sistèmica (Institut Gestalt – CUDEC Mèxic)
Formada en Constel·lacions Familiars (Tàlem escola de vida – CUDEC Mèxic)
Mestra i directora de l’escola Entença

 

Des de sempre, el meu pare i la meva mare m’han ensenyat a captivar-me per la pedagogia i l’educació. La meva mare des de la saviesa i la tendresa de ser mestra a una escola bressol municipal de Barcelona i el meu pare des de la passió per la didàctica de les matemàtiques. I amb el seu llegat com a fonament de la meva pràctica educativa, amb una profund agraïment i admiració… jo hi he posat la música.

De petita vaig començar a estudiar música extraescolar cap els 6 anys i, cap als 9 anys, després de veure una audició d’uns alumnes de l’escola de música, vaig demanar als meus pares de poder tocar el clarinet.

Vaig cursar el batxillerat científic amb la voluntat d’estudiar biologia, però quan va arribar el moment vaig veure que no em seria compatible amb les hores que havia de dedicar al clarinet amb les classes al Conservatori (CMMB), així que vaig decidir omplir tot el meu dia de música, estudiant la carrera de magisteri musical.

Vaig començar a treballar a les escoles mentre seguia formant-me: vaig cursar el mètode Jacques – Dalcroze a l’Institut Llongueres de Barcelona, un postgrau sobre Educació Musical i Creació a la Universitat de Barcelona i, un any, a finals d’estiu, vaig sentir que ja no sabia què més estudiar. Tot allò que m’agradava, pel que feia a la música, ja ho havia cursat i més enllà de la música, en aquell moment, no m’inspirava res més.

Mentre buscava formacions que em poguessin interessar, un pèl desil·lusionada, una amiga em va dir, de sobte: “a tu, Lia, t’encantaria la psicomotricitat”. No m’ho havia plantejat mai, però m’hi vaig llençar de cap. Em vaig apuntar a l’Associació d’Expressió i Comunicació (AEC) a fer la Formació en Pràctica Psicomotriu Aucouturier, educativa i preventiva.

Va ser amor a primera vista. Des del primer moment, jo sabia que no podria fer sessions de psicomotricitat a l’escola amb els infants perquè tot el meu horari escolar estava ple amb sessions de música, i per tant, mentre feia la formació pensava “i això tan preciós, com ho puc convertir en música?”. Arrel d’investigar vaig acabar trobant la relació entre la música i la psicomotricitat. I amb el projecte final de la formació, vaig crear la “Psicomúsica”, l’octubre de 2012.

Aquell projecte em va obrir ràpidament les portes a presentar comunicacions al Fòrum Europeu de Psicomotricitat que es celebrava aquell mateix any a Barcelona i després en d’altres jornades i congressos de psicomotricitat i més endavant de Pedagogia Sistèmica.

La Psicomúsica va néixer amb els infants d’una escola de Montgat gràcies al permís de l’equip i sobretot de la directora. I es va poder consolidar a l’escola Congrés – Indians de Barcelona, on vaig tenir el plaer immens de treballar-hi durant dos cursos escolars.

Des de llavors, a més a més del meu dia a dia a l’escola, he anat participant en xerrades i en tallers aportant la meva mirada sobre el lloc del cos, el so i el moviment a l’escola. La meva voluntat sempre ha estat la de “des-cobrir” la conjunció entre el so i el moviment i la importància d’una mirada que englobi allò que naturalment comparteix essència. Parlar d’un tot que va més enllà de cada una de les peces que el conformen.

Des del 2016, any en què va néixer l’escola entença a la ciutat de Barcelona, en sóc mestra i directora. Cada dia, a l’escola, em meravello de la saviesa dels infants. L’aventura de començar un projecte nou, acompanyada d’un equip pedagògic magnífic, i formar part de la creació d’una comunitat amb el paper protagonista de les families, és un regal. I sempre, sempre, n’estaré agraïda a qui, un dia qualsevol, de sobte, em va obrir les portes a poder ser on sóc.